categoria Medieval science
Tanmateix, en el segle I dC, el gran savi i inventor Heró d’Alexandria, va desenvolupar un mecanisme que feia girar una roda amb la força del vapor. Malgrat la gran admiració que va aixecar en el seu moment, l’invent no va passar de ser una simple curiositat, sense tenir mai cap aplicació prà ctica.
L’any 1543, mĂ©s de 1.400 anys desprĂ©s, el port de Barcelona va ser testimoni de la reinvenciĂł d’una mĂ quina de vapor, però amb la particularitat que, aquest cop sĂ, se li volia...
Els portolans comparteixen una caracterĂstica comuna: la "xarxa de rumbs". Aquesta xarxa Ă©s com una teranyina, que forma una retĂcula sobre el mapa, que Ă©s un element bĂ sic de tot portolĂ ....
La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producció
documentat Ă©s, al 1334, el forn de
vidre de Berenguer Xatart de la
poblaciĂł rossellonesa dita
oficialment: Palau de Vidre. La
normativa acadèmica de la llengua
francesa que adopta l'Estat
francès hi ha introduït, només,
guions: avui és, en francès,...
Ens agradi o no.. al "Regimen Sanitatis Salernitanum" hi tenim dibuixat un "tĂpic caganĂ© catalĂ " en plena Edat Mitjana .. (que hi feiem els catalans a Salern?.. si mĂ©s no.. l'Arnau..)
Composat i comentat per l'Arnau de Vilanova a Montecassino - Salerno.. ens l'il·lustra amb la figura d'un cagané.. Be!..que hi ha més important per a la salut?..
Els Regimen Sanitatis sĂłn generalment escrits en llatĂ, però, des de mitjans dels '300, es tradueixen a la llengua vernacla, o fins i...
Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlà ntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava...
La InteracciĂł Astrologia-AlquĂmia Ă©s un fet palès, i encara que s'estudien separadament, aquest fet desvirtua la seva essència atès que han estat Ăntimament lligades des del seu origen, no es van separar fins que l'alquĂmia es va convertir en la quĂmica i l'astrologia en l'astronomia (cap el 1750). De fet Newton, encara que ho va intentar amagar, va escriure obres d'alquĂmia (hi ha un munt de manuscrits seus una derivada de l'AlquĂmia: la Prisca...
Un Homo Universalis (expressiĂł llatina que es podria traduir com a «home d'esperit universal») o tambĂ© PolĂmata (del grec: πολυμαθής, transcripciĂł: polymathÄ“s), que vol dir «que coneix, comprèn o sap molt», Ă©s un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements que no estan restringits a una Ă rea concreta sinĂł que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. La majoria dels filòsofs de...
Hipatia  [ a ] (Ὑπατία: Alexandria , 355 o 370 - ibĂd. , Març de 415 o 416 [ 1 ] ) va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, [ 2 ] que va destacar en els camps de les matemĂ tiques i l'astronomia, [ 3 ] membre i cap de la Escola neoplatònica d'Alexandria al començament de segle V. Seguidora de PlotĂ , va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, portant una vida ascètica. Va educar a una selecta escola d'aristòcrates cristians i pagans que...
Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1]
És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,...
